Description

Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Els historiadors ja no es conformen amb la reconstrucció i la interpretació del passat. Ara experimenten la necessitat d’explicar també la seua història, personal i familiar. S’ha configurat així un nou gènere híbrid, exemplificat sobretot per les obres d’autors com Ivan Jablonka o Philippe Artières, que expliquen amb detall la història de les seues investigacions i descriuen les seues emocions amb un estil força literari. Des de l’altre costat i seguint les passes de les obres de Patrick Modiano i W. G. Sebald, alguns escriptors com per exemple Javier Cercas, Éric Vuillard o Laurent Binet fan trontollar la frontera entre la veritat literària i la veritat històrica i creen «novel·les de no-ficció». Aquesta forta potenciació del «jo» planteja qüestions epistemològiques i d’altres de més profundes sobre les realitats del món contemporani, l’empremta del neoliberalisme i l’individualisme despietat que el caracteritza. En aquest assaig, Enzo Traverso qüestiona aquest gir subjectivista, del qual admet les potencialitats creatives, però també subratlla les ambigüitats polítiques i els límits intrínsecs. L’autor, molt lligat al nostre àmbit cultural, ha escrit un prefaci expressament per a aquesta edició.

Enzo Traverso (Gavi, el Piemont, 1957) és un historiador reconegut, especialista en l’Europa contemporània i específicament en la història intel·lectual i de les idees polítiques al segle XX. Es va doctorar a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS) de París, i durant anys fou docent a la Universitat Jules-Verne de la Picardia. Actualment és catedràtic d’Humanitats a la Universitat de Cornell (Ithaca, Nova York). És autor d’un conjunt important d’obres traduïdes a una dotzena de llengües, entre les quals «À feu et à sang. De la guerre civile européenne, 1914-1945» (2007), «L’histoire comme champ de bataille. Interpréter les violences du XXe siècle» (2011), «La fin de la modernité juive» (2013) i «Mélancolie de gauche. La force d’une tradition cachée» (2016). En català ha publicat «El totalitarisme. Història d’un debat» (2002), «Els usos del passat. Història, memòria, política» (2006) i «Els nous rostres del feixisme» (2018).